El dissabte 12 a les 11h, el Ferriol Macip parlarà sobre Cançó improvisada a l’aula al costat de la Noemí Martínez i de l’Albert Majaraca i sota l’atenta mirada de la moderadora i mestra Carme Ortoll. La seva experiència ens posarà una mica de llum sobre aquesta proposta educativa que integra una tradició oral molt marcada en un àmbit necessitat de noves propostes. Li hem fet algunes preguntes per anar entrant en el tema.
Albert Majaraca 
Ferriol Macip 
Noemí Martínez
Quan parlem de cançó improvisada a l’aula, a què ens referim?
Parlem d’una experiència de creació espontània i col·lectiva en què el discurs es va construint a mesura que es va cantant. Cada sessió és efímera, única i irrepetible, perquè el contingut de la improvisació depèn del que proposen i demanen els alumnes en cada moment.
En alguns casos, els alumnes ja han tingut contacte amb la cançó improvisada a través de Corrandescola i coneixen una mica la tècnica. En d’altres, s’atreveixen a improvisar sense haver-ne après cap mecanisme prèviament. En les sessions d’Evaludens, però, l’objectiu no és tant ensenyar la tècnica de la cançó improvisada com experimentar amb la capacitat d’improvisar un discurs, jugar amb les paraules i construir una història entre tots.
Com reacciona el jovent davant d’aquesta proposta?
La resposta sol ser molt bona, sobretot perquè ràpidament descobreixen que allò que està passant no està preparat i que ells en són una part imprescindible.
A classe, sovint començo presentant-me improvisant i fent-los preguntes. Pregunto si volen que expliqui una història, com volen que sigui, quins personatges hi han de sortir… A partir de les seves respostes, la història va avançant i són ells mateixos qui van decidint què ha de passar a continuació.
Aquesta participació fa que, de mica en mica, perdin la por d’intervenir. I una de les coses més boniques és que sempre hi ha alumnes que tenen ganes de provar-ho també i d’explicar una història cantant-la i creant-la sobre la marxa.
Quin aprenentatge obté l’alumnat amb aquesta experiència?
Aprenen que poden crear i expressar-se amb les paraules sense tenir-ho tot preparat. A fer volar la imaginació i la creativitat. Treballen l’escolta, la capacitat de reaccionar davant del que diu l’altre i la confiança per intervenir davant dels companys.
També descobreixen que equivocar-se forma part del procés creatiu i que una idea pot transformar-se i créixer a partir de les aportacions dels altres.
Quina és la fórmula secreta?
No crec que hi hagi una fórmula secreta. Potser el secret és precisament que no hi ha una fórmula tancada.
Cal escoltar molt, estar atent al que passa a l’aula i deixar que els alumnes siguin part de la creació. Quan entenen que no hi ha una resposta correcta que hagin d’encertar, sinó que poden jugar amb les paraules i amb la imaginació, la improvisació apareix de manera molt natural.