El Riudelletres 2024 acaba amb un concert ben especial, el del Cesk Freixas, riudebitllenc i orgullosament tocat per la literatura que ens ha respost algunes de les preguntes sobre la seva relació amb el món de les lletres.
1.- Cesk, tu ets músic de professió, però també has fet certes incursions en el món de la literatura. Què t’hi ha portat i què t’ha aportat?
Sempre m’ha interessat la narrativa. De fet, en la música, el que hi explico, com ho redacto, la forma que hi dono… per a mi és el més important. En les cançons, a diferència de la literatura, hi juga un paper transcendental l’ecosistema i paisatge musical, i això fa que els camins per entrar dins de la història siguin més ràpids, potser perquè s’activa un espectre més ampli de sensors emocionals. Quan prescindeixes de tot aquest univers sonor, la narració requereix de molta més atenció, ha d’estar molt ben tramada i exposada. Després d’uns anys fent cançons, escriure sense aquest acompanyament musical em va començar a cridar l’atenció. Com a lector de poesia, ha sigut un repte, gairebé un joc, també un divertiment. És un gènere que m’apassiona, m’agrada molt, i la metedologia en la seva construcció és idèntica a la de la creació de cançons, precisament perquè també les plantejo com a peces poètiques. Com a pare, he trobat en els contes una bonica manera d’explicar el món als meus fills. Escriure’n també és un procés que m’agrada molt.
2.- Entenem que, com a cantautor i, per tant, avesat a escriure les teves cançons, la poesia i la literatura en general estan sempre relacionades amb la música. Quin paper creus que ha de tenir, precisament, la literatura en el marc cultural del nostre país?
La literatura crea referencialitat, ens explica i explica tot allò que passa en aquest país. És, segurament, l’element central de la creació cultural, ja que és horitzontal i omnipresent en tots els gèneres culturals, d’una manera més o menys explícita. Cal que cuidem tots els seus espais, no només els aparadors, i que sapiguem articular un discurs atractiu en la seva defensa. En un moment on tot passa tan de pressa, reivindicar la literatura és fer un clam en favor de la pausa, la reflexió, i també de l’entreteniment. I, és clar, cal que siguem molt clars en el vincle de la creació cultural i la llengua amb la que es fa. Necessitem més que mai literatura feta en català arreu dels Països Catalans. L’embat de l’Estat espanyol, que ja de fer si és centralista, amb l’acompanyament de l’extrema dreta, ens obliga a refermar-nos en la creació cultural en català: cal fer-ne més que mai, encara que sigui per molestar.
3.- El Riudelletres és un esdeveniment literari que s’ha consolidat en un poble petit, que a més a més és el teu poble natal, i suposem que consideres que aquests tipus de trobades i actes semblants a comarques s’haurien de potenciar. Com creus que es pot fer més enllà de les ajudes institucionals?
El Riudelletres és el paradigma d’allò que hauria de ser la cultura: proximitat, creadors locals i arrelament a la terra. És imprescindible entendre-ho així, des del meu punt de vista. Les ajudes de les institucions són importants, però no poden ser les úniques i exclusives que mantinguin econòmicament les propostes culturals. La cultura no pot subsistir únicament amb això, perquè quan les subvencions desapareixen, que li passa, aleshores, a la cultura? Cal una militància en aquest sentit, enfortir l’associacionisme i tornar a apostar pels espais de difusió i pensament de la cultura des de la col·lectivitat. Em penso que, almenys als Països Catalans, quan fem les coses amb aquest rerefons, fem coses grosses i importants.
4.- I la pregunta que tothom espera. Continuaràs escrivint ara que deixes els escenaris? Tens algun projecte en dansa?
La meva aturada serà temporal, d’uns quants anys. Vull, precisament, deixar els escenaris per iniciar altres projectes que tenen a veure amb la creació cultural. Un d’ells és el d’una editorial de literatura infantil i juvenil, que ja ha començat a néixer, i espero poder publicar-hi les primeres referències durant l’any que ve. Com a escriptor, d’aquí a molt pocs mesos publicaré el meu quart llibre de poesia. Em fa molta il·lusió!