L’autor d’èxits com “Noel et busca” (La Galera, 2012) o “Tots estimem l’Emma” (La Galera, 2018) entre molts altres, ens respon algunes de les preguntes que es fem sobre la literatura juvenil i com arribem als joves. Ell i l’il·lustrador Ignasi Blanch seran els dos primers ponents del Riudelletres 2024 el dissabte 14 de setembre a les 10:30h a la plaça de l’Església.
1.- La teva bibliografia inclou una llista prou llarga d’èxits en textos per a joves. Quina és la fórmula a l’hora de crear narracions per a aquestes franges d’edats?
Fórmula no crec pas que existeixi! Personalment, penso que m’ha ajudat molt el fet d’haver treballat (i fer-ho encara, ara molt poques hores a la setmana) de professor. Com a profe, he tingut durant molts anys dotzenes de nois i noies de l’edat dels meus lectors. Quan vaig començar a publicar per a joves, ja era profe: tot i que tothom és diferent, havia vist reaccions i actituds repetides en els alumnes que tenia. Sabia (o intuïa) què els feia riure, què els feia vergonya, què els feia ràbia, què els feia por. Tot plegat em va servir per preveure o determinar les reaccions dels meus lectors i lectores. Penso sincerament que això és una clau que explica perquè les meves novel·les arriben als joves.
2- Quin grau de maduresa lectora creus que necessita per llegir els teus textos? Són aptes per a tots els públics o cal que hi hagi una base ferma d’experiència?
Només tinc una sèrie (són 5) de novel·les dirigides directament al públic adolescent. Són novel·les que passen dins d’una escola i els protagonistes són un grup d’amics/alumnes. Però de fet, jo quan escric no penso només en el jove. Sí que soc conscient que si aquesta novel·la l’ha de llegir un jove (perquè l’editorial que me la compra es dedica al públic juvenil) el tema li ha de despertar interès, i el seu itinerari lector i vivencial és el que és. Però no em proposo escriure una història per a joves. Jo penso en una història que llegiran joves, i per això parlo de tot. I potser no faré judicis de valor sobre les accions o personatges, però sí que provaré de transmetre una visió (positiva) de com m’agradaria que fos el món.
3.- Quins són els elements claus en l’àmbit literari per arribar a aquest públic?
Jo en consideraria uns quants. Primer de tot és cridar-los l’atenció de seguida (pel tema, pels personatges, per les actituds…). El jove que llegeix no té contemplacions: si alguna cosa no li interessa, no ho llegirà. Un altre factor que considero prioritari és jugar bé amb el ritme narratiu: jo, com a autor, he d’imposar una mica el ritme de lectura i aconseguir que el lector/a se’l faci seu de seguida. Aquí, com en tot, l’ofici ajuda molt! I també he de dir que hi ha aspectes que algú diria que són essencials quan escrius per a joves i jo no els faig servir perquè no hi combrego, com ara els finals tancats.
4.- Quin paper juga la il·lustració en aquest àmbit?
Jo vinc del món de les arts visuals (de fet, soc llicenciat en Belles Arts) i m’apassiona l’art i la il·lustració. La qüestió és que, no només en aquest país, s’ha considerat que un llibre per a joves (14-18 anys, la franja que més treballo) no porta dibuixos. És un error? Possiblement, però les coses són així. Jo he gaudit sempre que he sabut que un text meu aniria acompanyat d’imatges (àlbums, adaptacions, alguna novel·la en la qual he treballat amb l’Ignasi Blanch). De la mateixa manera que ara hi ha editorials d’adults que es distingeixen per oferir il·lustracions amb els textos (Nórdica, de Madrid, per exemple), potser arribarà el dia que n’hi haurà alguna que n’inclogui en els textos juvenils. La il·lustració no distreu ni decora: la il·lustració amplia i complementa. Llegir imatges té un sentit, i aquest “llegir imatges” sumaria a l’hora de “llegir textos”.