La Marta Vives Masdeu treballa com a periodista cultural a Catalunya Ràdio des del 1998 i els últims set anys ha format part de l’equip del Matí de Catalunya Ràdio com a responsable de cultura. Ha treballat als serveis informatius de l’emissora, a Catalunya Cultura i en diferents programes de la corporació com “Fum d’Estampa” o “El Suplement”. És la veu en off de diversos documentals com «Dibuixant Max” (La Perifèrica) o «Anticossos» (TV3). Col·labora a l’àrea de transferència i coneixement de l’escola Guillem Agulló (Òmnium Cultural). Escriu articles setmanals al Diari Ara («Amor i pebre») i és autora del llibre de no-ficció «Diguem-ne amor» (Ara Llibres).
Li hem demanat que ens faci un avançament del que ens explicarà en la seva xerrada de diumenge 1 d’octubre al matí i aquestes han sigut les seves respostes.
Com a periodista, quin paper creus que han de jugar els mitjans de comunicació públics de cara a la promoció de la literatura catalana?
Els mitjans de comunicació públics haurien de ser una eina fonamental per a la promoció de la literatura catalana. Perquè la divulgació de la cultura és un dels eixos fundacionals i una de les raons de ser dels mitjans públics. Perquè la cultura defineix, cohesiona, contribueix al diàleg, construeix un col·lectiu i crea una ciutadania més crítica i rica. Perquè, a més, ajuda a desenvolupar una indústria cultural forta que incideix en l’economia del país però també en el seu prestigi, reconeixement i coneixement exterior. Que “Alcarràs” de Carla Simón guanyés l’Ós d’Or a la Berlinale o que “Boulder” d’Eva Baltasar quedés finalista al prestigiós Booker Prize són dos exemples clars de com de potent és la cultura catalana. Des dels mitjans públics s’ha de promoure aquesta potencialitat, fer molta feina de fons per crear més oportunitats a tots els nivells, per ser motor i puntal de la creativitat i la innovació. S’ha d’oferir contingut, mostrar, donar a conèixer, educar en les arts, entretenir amb la cultura, crear espais de debat. Els mitjans públics arreu del món que dediquen un espai important a la cultura en les seves graelles de programació són models d’excel·lència i referents en els quals ens hauríem d’emmirallar.
Consideres que aquest paper es compleix actualment?
No. Tot i que és cert que la cultura apareix en tots els plans estratègics dels mitjans de comunicació públics com un dels puntals de la seva raó de ser, quan s’arriba a nivells pràctics o a les graelles de programació s’observa clarament com la cultura queda difuminada o directament és inexistent. Els responsables del mitjans públics argumenten que ja hi ha programes específics amb continguts culturals; en el cas de Catalunya Ràdio, un sobre cinema “La finestra indiscreta” i un altre de literatura “Ciutat Maragda”, els dos —és important destacar-ho— situats en un lloc residual de l’escaleta, a les matinades del cap de setmana. D’altra banda, també s’intenta justificar que la cultura té una presència transversal a la resta de la programació en forma d’entrevistes d’actualitat o algun reportatge, o en espais concrets dins de programes generalistes de més audiència (“El Matí de Catalunya Ràdio” o “La Tarda” o “El Suplement”), o en els informatius. En tot cas aquesta dispersió provoca una invisibilització que no ajuda, en cap cas, a la promoció de la cultura.
El model actual queda lluny dels temps fundacionals dels mitjans de comunicació públics on es produïa contingut cultural de qualitat en horari de màxima audiència. Durant temporades Catalunya Ràdio va emetre els vespres, de dilluns a divendres el programa “Babel”, dedicat a les arts plàstiques i escèniques del país i sent un referent per al món cultural.
Com haurien d’actuar els diferents sectors de la literatura per aconseguir un millor ressò en els mitjans de comunicació?
Els diferents sectors de la literatura han de seguir sent agents de pressió perquè els mitjans de comunicació públics compleixin la funció que els ha estat encomanada. Però no només a l’hora de promocionar les novetats editorials, amb què es tradueix bàsicament la seva incidència en els mitjans, sinó també provocant espais de debat i diàleg, col·laboracions i sinergies de manera periòdica amb els mitjans on els diversos sectors de la literatura hi estiguin representats. Normalitzar la presència, per exemple de bibliotecaris, llibreters o traductors, que formin part de taules de debat o de tertúlies d’una manera natural, com actualment ja passa amb alguns escriptors o editors. Ampliar les veus i sentir-ne de noves.
El sector de la literatura hauria de ser més propositiu i no conformar-se amb aquest paper residual al qual ha quedat delegat. Actualment, els nous formats ofereixen un nou ventall de possibilitats que permeten arribar a un públic més ampli i més universal. Com més propostes hi hagi en aquest sentit més possibilitats d’arribar a públics diversos.
Si la literatura explica la vida des de moltes mirades diferents i perspectives diverses, els llibres han de formar part de manera natural del dia a dia de les persones i els mitjans públics són una de les vies, però n’hi ha d’haver moltes altres igual d’interessants.
Quin és el punt fort més important que pot tenir la literatura de cara a captar l’interès d’aquests mitjans?
La literatura catalana és universal i aquesta és la seva fortalesa. Som presents a les principals fires literàries del món, tenim una indústria literària potent i sobretot tenim una creativitat i un prestigi contrastat i sense límits. La literatura catalana és un dels potencials més evidents de la nostra cultura a més d’un fet cohesionador de la nostra llengua.
Té tots els elements per ser una qüestió essencial i d’interès públic. En cal fomentar l’ús, l’hàbit, el sentit de pertinença, l’orgull i l’estima. I sens dubte, els mitjans de comunicació públics, que són referents en informació, territori i servei públic, haurien de dedicar un espai preponderant a la literatura catalana des de múltiples propostes i amb diferents formats.
Iniciatives com les de Riudelletres són importantíssimes per detectar els punts dèbils, crear debat i encaminar-hi solucions interessants i innovadores.