En Pau Vidal visita el Riudelletres per primera vegada per parlar sobre la traducció en el món editorial i li hem demanat que ens faci un primer esbós d’allò que pensa sobre el seu ofici en aquest àmbit. Aquestes són les seves respostes.
Sembla que en la traducció de textos d’altres llengües el més difícil de fer sigui adaptar l’essència del missatge de l’autor a la nova llengua. Consideres que és així?
Un que no recordo qui era ho va dir d’una manera més entenedora: traduir no significa fer entendre el que l’autor ha dit sinó el que ha volgut dir. I amb un exemple ho arrodonirem: quan un amic meu italià molt renegaire diu ‘porco cane’ ha dit (literalment) “verro gos” (o “gos verro”, que és igual d’absurd) però ha volgut dir “càsum l’hòstia”. No cal aclarir quina és l’essència de l’expressió, oi?
Què valores més de la teva feina de traducció?
Moltes coses. Però una que em satisfà molt és que traduir et permet treballar, per regla general, amb material de qualitat. És a dir, amb bona literatura. Especialment quan t’encarreguen un clàssic, perquè pràcticament sempre són obres de primera divisió, altrament no les editarien.
Creus que l’ofici del traductor està prou ben valorada a les editorials?
Diguem que progressa adequadament. Avui més que ahir (fins fa vint o vint-i-cinc anys, el traductor era el penúltim mico, només per sobre del corrector), demà, esperem, més que avui.