Sebastià Portell (ses Salines, 1992) és escriptor i dramaturg. Va entrar a formar part de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana l’abril del 2017 i des de l’octubre del 2019 és el secretari de l’entitat. Ha publicat les novel·les Ariel i els cossos (2019) i El dia que va morir David Bowie (2016), amb què va ser reconegut pel Premi Time Out al Creador de l’Any. També és autor de les obres teatrals Transbord (2018) i Un torrent que era la mar (2012, Premi Ciutat de Badalona de Teatre), entre d’altres, i ha tingut cura de diversos volums, com la biografia Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2015), el recull crític Davant el fulgor. Per a llegir l’obra d’Antònia Vicens (2018) i Amors sense casa (2018), la primera antologia de poesia LGBTQ catalana. Aquest any ha publicat Les nenes que llegien al lavabo (2021), el seu primer títol de no-ficció.
1.- Quin ha de ser el paper de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana (AELC) en el sistema editorial català?
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana compta amb més de quaranta anys d’història i representa la diversitat de les veus de més de 1600 escriptors d’arreu dels Països Catalans. El seu paper en el sistema editorial català, doncs, és defensar els interessos dels autors, ja siguin escriptors o traductors, davant les editorials i les institucions culturals i acompanyar-los en tots els sentits (fiscal, legal, de promoció de la seva obra, de formació o de millora professional…) en la seva tasca.
2.- Quines són les principals funcions de l’associació?
La principal funció de l’Associació és vetllar per la defensa dels drets dels autors en tots els àmbits: des de les bones pràctiques en contractes editorials i en premis literaris fins a la legislació nacional, estatal i internacional. A banda d’això, l’AELC també té com a objectiu contribuir a la promoció de la literatura catalana i facilitar un espai per al debat professional i la formació dels nostres socis, en aspectes tan amplis com són la comunicació, la conversió digital, temes legals o qüestions vinculades a la normativa de la llengua, entre d’altres.
3.- Com veus, com a membre de l’AELC, el món editorial català?
Crec que la literatura catalana es troba en un moment esplendorós pel que fa a la diversitat i a la qualitat: tenim més veus i més diverses i interessants que mai. Així mateix, la conjuntura política del país i dels diversos governs autonòmics amb què interlocutam és de les millors que hi ha hagut en dècades: els governs de la Generalitat de Catalunya i de València i el Govern de les Illes Balears no havien estat mai tan receptius ni tan a prop de l’entesa, tant entre ells com vers les entitats i associacions professionals. D’altra banda, i més específicament, el món editorial català es troba en ple procés de reconversió: continua havent-hi grans grups, que es reformulen cada tant, i continuen apareixent projectes engrescadors de petites i mitjanes editorials. El nostre neguit és que tots aquests, sigui quina sigui la seva mida i el seu esperit, tenguin una vocació de respecte profund i de reconeixement cap als autors i els traductors.
4.- Cap a on creus que ha d’avançar el món editorial català per tal de reconèixer el paper dels escriptors i escriptores?
Cal que es compleixin els requisits més bàsics en el pla contractual i de drets dels autors: no pot ser que encara hi hagi editorials que obliguin els autors a pagar les edicions que publiquen, d’altres que no reconeixen la tasca dels traductors i d’altres que abusen de la bona voluntat de qui aporta el bessó creatiu del seu producte, els llibres, la creativitat. Enllà d’això, cal conscienciar els autors que l’Associació sempre és al seu costat quan és hora de defensar els seus drets i les seves reclamacions, fins i tot en els casos més particulars i personals, i fer veure a editorials i institucions culturals que la nostra voluntat és la de la conciliació i la mediació des del respecte.