La Natàlia Martínez serà la ponent de la primera xerrada del Riudelletres 2021 del diumenge 26 de setembre. La ponència porta per títol “Propostes de laboratoris de lectura infantil” i començarà a les 11h del matí. Li hem fet algunes preguntes per anar fent boca.
1.- Què és un laboratori de lectura? Doncs precisament es tracta d’una activitat de dinamització lectora difícil de definir sense limitar-ne les possibilitats, pel seu caràcter únic i experimental. A les II Jornades dels Laboratoris de Lectura de l’any 2013 es va acordar definir-los de la següent manera: els laboratoris de lectura són espais de creació per a les famílies que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com a joc i la imaginació poètica com a forma artística. Tot i que els laboratoris poden tenir alguns elements fonamentals comuns entre ells, com la presència indiscutible dels llibres, la participació activa de les famílies, la importància de l’ambientació, etc., cada laboratori és diferent dels altres i això fa que cada experiència sigui única i irrepetible.
2.- Quines altres eines tenim per a promocionar l’interès per la lectura en els infants i joves? Crec que la promoció de la lectura necessita primer de tot, persones mediadores amb passió i compromís. Passió per engrescar i contagiar els infants i joves aquest amor per la literatura, que puguin sentir aquesta energia de ben a prop i que gaudeixin de la missió de la promoció amb responsabilitat, però també amb plaer. I es necessita compromís per buscar, investigar, llegir molt, jugar i explorar noves fórmules de mediació. Els laboratoris són una eina fabulosa, també els clubs de lectura i les converses literàries. Actualment, hi ha multitud d’espais de promoció que funcionen molt bé a biblioteques i llibreries. Però podem provar d’anar més lluny, traspassant els límits dels formats, explorant noves disciplines on la creativitat, el joc, l’art, la imaginació i la sorpresa vagin de la mà de la mediació, creant nous espais d’aproximació a la literatura. Les possibilitats són infinites, caldrà conèixer bé els interessos dels infants i joves que acompanyem i trobar aquelles fórmules que pensem que els poden arribar millor.
3- Com veus la situació de la LIJ a casa nostra? És un sector potent, ric i força divers: llibres d’alta qualitat conviuen amb productes comercials de gran tirada, editorials petites que trobem el seu lloc entre els grans grups, molt sovint gràcies a la tasca també d’una xarxa de llibreries i llibreters/es especialitzats. També suma comptar amb una xarxa de bibliotecaris/es cada vegada més formats i molt compromesos amb la LIJ i amb la mediació, així com una representació de la LIJ internacional que ens arriba gràcies a la tasca fantàstica de grans traductors. Des del punt de vista de la creació, tenim veus molt interessants a les quals segurament cal oferir les condicions idònies per poder crear sense estar tan subjectes a les exigències del mercat i les modes, si volem que puguin brillar amb tota la seva força.
4- Cap a on ha d’anar el sector? Des del Consell treballem per anar construint projectes que siguin cada vegada més oberts i transversals. La col·laboració en pro del dret a lectura i el compromís amb la literatura de qualitat són importants per fer salts endavant. També cal construir consensos per reivindicar tots junts qüestions claus davant l’administració. En aquests moments són molts els centres educatius que es comencen a interessar per trobar noves formes per aproximar la literatura als infants i joves. En aquest sentit, és també imprescindible reforçar el programa nacional de biblioteques escolars i capacitar el personal docent per tal que la formació literària sigui una realitat a les escoles i instituts.