Continuem la sèrie d’entrevistes als ponents del Riudelletres 2020 parlant amb l’escriptor Jordi Cabré sobre la professionalització del món de l’escriptura.
Com a autor de llibres amb unes xifres de vendes prou altes, consideres que el món de la literatura permet viure’n exclusivament?
El món de la literatura permet viure’n exclusivament si ets un fora de sèrie o bé tens molta sort. Si no, no. Pots tenir un molt bon any, com jo vaig tenir el 2019, però això no és “viure de la literatura” sinó simplement haver fet coincidir un contingut amb un moment. Els escriptors som pagesos que necessitem plantar alguna cosa més que patates, i tenir algun hort de tomàquets o d’enciams per complementar el comportament capriciós, cruel i imprevisible de la literatura (o del “mercat literari”). Això sí: hi ha uns tipus de cultius que poden matar els altres i per tant, com més complementaris siguin, millor. Per exemple: aquest consum bulímic de sèries de televisió, és o no és una oportunitat per als creadors literaris? Suposo que sí, sempre que no els distregui massa de la seva obra principal. Que, en el meu cas, són les novel·les.
Quina creus que és, com a escriptor, l’acció promocional de la teva obra que més ha tingut efecte en les vendes?
Anar poble per poble a explicar-la. Sens dubte. Sí que va bé que se’n parli als mitjans, però m’he adonat que la gent vol conèixer la realitat de l’escriptor. Saber com és i, sobretot, com s’explica. Les ficcions del llibre ja les tenen a les mans, però que passi l’autor és una cosa menys freqüent i, en uns graus sorprenents, es valora. Deu ser això, l’humanisme: que els humans, a banda de llegir-nos o de seguir-nos a les xarxes, ens trobem.
Consideres important que l’autor sigui al carrer per a promocionar la seva obra o penses que ha de ser l’editorial qui faci aquesta feina? Per què?
Tu ets la teva millor editorial. La resta són entitats o empreses amb qui comparteixes el camí. I jo crec que estic en la millor companyia.
Creus que hauria de canviar alguna forma de relació entre autor, editorial, llibreria i biblioteca per tal de millorar la promoció de la literatura?
Segurament editorial, llibreria i biblioteca haurien de coincidir més sovint en un sol espai: no em refereixo als llibres, sinó a les activitats i als projectes comuns. Cadascú fa molt bé la seva feina, i això és bo, però haurien de trobar-se més per sumar musculatura i idees. A això hi afegeixo els clubs de lectura, els ateneus i centres culturals, les sales d’actes, els tallers… Projectes com la Laie o la recent Ona fan el possible per fer coincidir totes aquestes realitats al màxim, però no n’hi ha prou: jo he tingut la sort de poder guanyar el premi Sant Jordi amb tot el que comporta d’atenció per part de totes elles, però no està prou institucionalitzat com a dinàmica per a qualsevol autor o per a qualsevol obra. Si a això li suméssim una major connexió (física, sí) amb el sector audiovisual, tindríem el més semblant a una indústria de la creativitat ben articulada. Segurament és més necessari que mai. Vull fer notar que aquí no he esmentat l’administració pública, perquè penso que tot això ho poden fer les entitats i empreses (i els autors) sense esperar que ningú els ho digui des del sector públic. El sector públic ja vindrà. O no. Això no hauria d’aturar ningú.