Quin hauria de ser, segons el teu punt de vista, el camí a seguir per millorar la promoció de la literatura infantil i juvenil?
Per mi, el primer punt seria replantejar-nos la visió mateixa que tenim, com a societat, sobre la literatura infantil i juvenil. Què és veritablement la LIJ? Quin paper juga en una societat? Quin grau d’importància té dins aquesta?
A vegades, per trobar respostes a qüestions així, ens cal anar a contextos de màxima hostilitat que ens ho posen al davant molt clar. I em remetré a la Segona Guerra Mundial.
Quan Jella Lepman, fundadora de la nostra entitat mare, l’IBBY (International Board on Books for Young People), va rebre l’encàrrec de trobar vies per reconstruir culturalment el país vençut ocupant-se de la reeducació dels infants, la primera acció que va dur a terme va ser l’organització d’una exposició internacional de llibres per a infants en la que hi participarien tots els països que havien estat enfrontats a la guerra.
“Comencem pels infants per anar restablint a poc a poc el bon rumb d’aquest món, que està del revés. Ells ens mostraran el camí.”
“Si és cert que la guerra ha acabat, i podem creure en la convivència pacífica dels pobles, aquests llibres infantils seran els primers emissaris de pau”.
Són cites de l’autobiografia de Lepman, Un puente de libros infantiles.
Els llibres, i especialment la LIJ, són un element indispensable per a la construcció de societats avançades. Només cal observar la història, a qualsevol lloc del món: els llibres sempre han estat considerats elements de perill, especialment per als règims autoritaris, perquè poden inspirar a la gent a pensar de forma diferent. Fins als nostres dies, els talibans prohibeixen que les nenes puguin aprendre a llegir.
La LIJ no és un mer entreteniment per a infants i joves. No és una literatura de segona.
Els llibres són la porta d’entrada a l’empoderament de cada infant, una eina primordial per desenvolupar la seva sensibilitat, el seu criteri i un esperit reflexiu. L’aliment que ens permet formar-nos com a éssers humans integrals. I, com se’n va adonar Lepman, un mitjà indispensable per construir ponts d’entesa i pau entre les persones i els països.
Si tenim en compte tot això, no està prou clar que els llibres dirigits a infants i joves i la promoció de la lectura haurien d’ocupar un bon espai dins l’agenda dels mitjans de comunicació? No hauria de ser part essencial del currículum escolar la formació literària dels infants i joves? No haurien de ser prioritaris els programes de promoció lectora? No hauria de ser bàsic i imprescindible tenir biblioteques escolars a tots els centres, sense excepció? Per enumerar només algunes coses.
Per tant, crec que si canviem aquesta consciència com a societat, avançarem sens dubte en la promoció de la literatura infantil i juvenil. Perquè haurem entès la importància que té.
Consideres que aquesta feina a casa nostra està ben dirigida des dels diferents sectors del llibre o caldria millorar-ne les estratègies i els objectius?
Està clar que estem en un moment de transició, que ens està encarant molt bé. Aquest setembre s’inicia el desplegament del Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català, que inclou importants mesures en l’àmbit de la LIJ. Per primera vegada a casa nostra, acollirem un Congrés Internacional de LIJ l’any 2028. Tenim una producció de LIJ de molt bona qualitat, tant d’autoria catalana com internacional. És el sector que més creix, suposant aproximadament el 40% de la quota del mercat del llibre. Comptem amb unes llibreries especialitzades amb grans professionals al capdavant que fan una feina extraordinària, així com els bibliotecaris i les bibliotecàries.…
Sens dubte, estem en un moment d’oportunitats i reptes, però encara hi ha molta feina per fer i molt camí per recórrer. I en aquest camí crec que són importantíssims tots els espais i organismes que promouen un diàleg entre els diferents agents (el Pla Nacional, el mateix IBBYcat-Consell, la Cambra, els Gremis…). Perquè les respostes cal que siguin col·lectives i sostingudes en el temps. Tots, creadors, editors, llibreters, bibliotecaris, mestres, mediadors, investigadors, famílies, mitjans de comunicació, institucions… formen part d’una cadena de valor que hem de cuidar per avançar junts i forts davant dels desafiaments, que no són pocs ni petits, però amb els quals som molts els que ens sentim compromesos.
Quin paper hi han de jugar les institucions públiques?
El seu paper és imprescindible per garantir el dret universal a la lectura, l’art i la cultura i afavorir un desenvolupament cultural democràtic del conjunt de la població. Les institucions són clau per empènyer, per articular, per connectar i per oferir els suports necessaris que necessitem en aquest moment d’oportunitats i reptes.
Com dèiem abans, tot i que queda molta feina per fer, estem en el bon camí. De fet, el Pla nacional parteix de la idea de la lectura com a font de benestar al llarg de tota la vida, amb un total de 73 mesures que comprenen des de la primera infància, passant per accions que posen especial atenció en l’adolescència i la joventut, i acompanyen fins a l’edat adulta. Realment és una oportunitat de país enorme i ara ens toca treballar plegats per anar-lo desenvolupant amb determinació.
I caldrà que segueixin molts plans més.
Quins són els objectius del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i com treballeu per a dur-los a terme?
La nostra pròpia naturalesa ens defineix: som una entitat d’entitats que representa i aglutina tots els sectors de la LIJ en llengua catalana: escriptors, il·lustradors, editors, bibliotecaris… Des de fa quaranta anys, promovem iniciatives i accions que afavoreixen la difusió del llibre per a infants i joves, així com la promoció de la lectura, en català i de qualitat.
Vetllem per preservar el dret fonamental de tots els infants i joves a ser lectors: tot nen, nena, noi i noia ha de poder tenir accés a llibres amb els més alts estàndards literaris i artístics en llengua catalana, i tenir l’oportunitat, així, de convertir-se en un lector entusiasta i informat.
Per això, desenvolupem programes com els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, en els quals participen més d’11.000 nens, nenes i joves de tot el territori català que, durant tot un curs escolar llegeixen i voten quines són, segons ells, les millors obres de literatura infantil i juvenil en català de l’any anterior.
Una altra de les nostres tasques fonamentals és impulsar la crítica, l’anàlisi i la mediació com a filtres, reguladors i potenciadors dels alts estàndards de qualitat literària que esmentàvem abans.
Recentment, també hem signat un conveni de col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a través de l’SX3, amb el qual hem iniciat un camí de treball per acompanyar a les famílies en la promoció de la lectura i l’educació literària dels infants. Tenim un objectiu molt clar: prestigiar la lectura entre els infants i joves i, sobretot, visibilitzar-los a ells com a lectors.
També treballem per normalitzar i ampliar la presència de literatura infantil i juvenil i tots els seus agents en els espais, canals i xarxes d’informació i divulgació culturals i generals.
Entre moltes altres coses.