Hem demanat a l’autora reconeguda i ponent a la taula de diàleg sobre professionalització del món de l’escriptura què en pensa d’alguns aspectes de la literatura catalana. Aquestes són les seves respostes. Recordeu que per participar al Riudelletres cal apuntar-se omplint el formulari d’inscripció d’aquesta mateixa web.
1. Com a autora amb una llarga trajectòria, com has vist l’evolució del món editorial aquests últims anys?
Vaig començar a publicar l’any 1997 i des d’aleshores el món editorial ha canviat molt. Es publicava més, es venien més llibres, hi havia també més llibreries… En canvi, hi havia menys escriptors/es. D’altra banda han augmentat pràctiques que aparentment poden semblar positives, però que acaben sent nefastes per al sector editorial. Una d’elles és la socialització dels llibres de lectura a les escoles. En aquest cas, tot el sector del llibre hi surt perdent (autors, editors, llibreters…) començant pel lector que no pot tenir el llibre que ha llegit. Una altra pràctica que caldria reformar (aquesta no és nova) és el préstec de llibres de les biblioteques. El llibre d’un autor/a pot ser llegit milers de cops, però a canvi no en percep res; això no passa a altres països. Cal dir també que, actualment, el llibre no és un objecte cobejat, ha caigut en un cert desprestigi, les noves generacions, sobretot, prefereixen veure una sèrie que no pas llegir un llibre. A les llibreries hi veus poca gent jove. Des de les escoles es facilita que els alumnes coneguin les biblioteques, però no les llibreries. I no és una tasca que hagi de recaure només en els centres escolars, la base fonamental perquè els nens i nenes llegeixin rau en la família.
Tanmateix, de sempre, que la humanitat ha tingut la necessitat que li expliquin històries i de rebot, explicar-les. Cal positivar la situació, doncs, canvien els formats i els costums, però no l’interès per conèixer històries ja siguin reals o de ficció.
2. Creus que els escriptors i escriptores tenen un reconeixement suficient de la seva feina per part de la resta d’actors del procés d’un llibre?
Considero que no tenim prou reconeixement i és injust perquè som la primera baula del gran cadenat que forma el món llibresc. Ara mateix que passem tots plegats per aquest mal pas a causa del coronavirus i s’ha parlat molt, per exemple, de les llibreries que s’han vist obligades a tancar les portes. Ben cert que els llibreters les passen magres, però i els autors i autores? També mengem i paguem factures i determinades situacions provoquen que un escriptor/a professional hagi de treballar en una altra tasca per sobreviure. Això perjudica la bona salut de la literatura. En contrapartida, les situacions dificultoses també ens serveixen per fer autocrítica, extreure’n algun aprenentatge i en conseqüència millorar.
3. Cap a on creus que hauria de dirigir-se la literatura catalana per ampliar la seva base i arribar a més gent?
Que es promocioni més. Ja es fa alguna cosa, però no és suficient. Els mitjans poden ajudar molt, que hi hagi més programes de ràdio i televisió que parlin de literatura de manera habitual. I potser més que programes, petits espais, perquè de mica en mica l’audiència s’hi vagi avesant. Per exemple: breus píndoles literàries anunciant un llibre, entrevistes curtetes a autors/es. I que per defecte no surtin només els col·laboradors habituals dels mitjans. Cal buscar un equilibri, ser més plural.
4. A nivell internacional, creus que la literatura catalana té capacitat d’obertura? Podem arribar més lluny?
Sempre podem arribar més lluny i és el nord que cal seguir. És difícil, però, perquè a les editorials estrangeres, per exemple, hi ha pocs lectors en llengua catalana, sovint les obres catalanes han de passar pel sedàs de la llengua castellana i sembla que si no has traduït al castellà no mereix la traducció. Sortosament, això ha canviat força, però encara queda molt camí per fer. Cal dir que la Institut Ramon Llull treballa molt per promocionar la literatura catalana a nivell internacional.