L’últim taller de la jornada del Riudelletres 2020 (diumenge 27 de setembre) serà una taula de debat entre els escriptors Sebastià Bennasar i Jordi Cabré i l’escriptora Maria Carme Roca. L’objectiu és parlar sobre la professionalització del sector. Per això li hem volgut fer quatre preguntes per parlar sobre el tema i així introduir-nos en el debat.
1. En quin moment vas decidir fer el pas i dedicar-te exclusivament a la literatura com a professional i per què?
El punt d’inflexió va ser el 2005. El setembre d’aquell any vaig deixar la redacció del Diari de Balears per venir a estudiar Humanitats a Barcelona. Llavors tenia 29 anys i volia dedicar-me a l’escriptura i la literatura sense abandonar el periodisme, però sempre que fos com a complement i no com a feina principal. Aquella tardor vaig guanyar tres premis literaris més o menys grans que em permetien sobreviure durant un any i vaig veure que era factible si més no intentar-ho. El motiu és molt senzill, era el meu somni i els somnis s’han de treballar fins a fer-los realitat.
2. Sabem que estàs duent a terme iniciatives a través de la teva pàgina web i de la plataforma Aixeta per crear una mena de lligam amb els teus lectors . Ens ho pots explicar?
Al meu bloc el que faig és promocionar les activitats que faig com a professional de la literatura: rutes literàries, edició de textos d’altri, traduccions, escriptura de llibres d’encàrrec, treballs editorials, clubs de lectura… una mica de tot, inclòs periodisme. A L’Aixeta el que faig és buscar micromecenatge continuat, és a dir, gent que creu en el meu projecte (en aquest cas fer un llibre de 48 contes en dos anys, dos cada mes) i que paguen una petita quantitat cada més per ajudar-me a sobreviure. A canvi poden decidir els temes dels contes i tenir continguts exclusius per a ells i llegir-los cada mes abans que ningú entre altres privilegis.
3. I quina és la funció de la Revista Bearn?
La revista Bearn és un projecte que fem en Carles Domènec i jo on parlem normalment de llibres o de temes vinculats a la cultura que ens és més difícil col·locar en els mitjans on col·laborem habitualment, però que pensam que han de sortir. És el nostre projecte personal i on reivindiquem la bona literatura per sobre de tot, o com a mínim la que ens agrada i la que ens inquieta.
4. Finalment, és evident que dedicar-se únicament a la literatura no és fàcil, però creus que és possible? Com?
-Es possible sempre i quan siguis modest i auster, modest en les aspiracions i auster en les despeses. Viure dels llibres és impossible, sobreviure de la literatura sí, fent moltes feines al voltant del món del llibre i pencant molt. Jo ara mateix dirigeixo tres clubs de lectura per a biblioteques de Barcelona, dirigeixo la col·lecció de novel·la negra en català i castellà de Pagès Editors, col·laboro amb Vilaweb i Última Hora, faig editings de llibres d’empresa i particulars, invento projectes culturals, tradueixo quan puc i escric els meus llibres. Amb tot això em ve molt just per poder mantenir-nos una família de quatre persones, sempre estàs amb l’aigua al coll per si alguna feina cau i és difícil estalviar, però viure sí que és possible. Es tracta de pencar molt, agafar totes les feines, administrar-se bé quan arriben els diners i ser molt prudent amb tot i tenir una miqueta de sort!