Com a periodista cultural, la Valèria Gaillard té una llarga trajectòria i, per tant, experiència en el món de la comunicació i li hem demanat que ens respongui algunes preguntes que hem cregut interessants per anar fent boca de cara al Riudelletres del dissabte 28 de Setembre. Recordeu que per participar a la jornada cal que us inscriviu prèviament omplint el formulari d’inscripció d’aquesta mateixa web.
Entrevista a Valèria Gaillard, ponent al “Debat a 3 bandes sobre comunicació cultural” – Riudelletres 2019
1.- Com a periodista cultural, quin és aquell aspecte que consideres més important a l’hora de parlar d’una obra literària?
L’aspecte més important és el que aporta d’innovador, un angle nou sobre una temàtica, un ús sorprenent del llenguatge, la manera de construir el relat, un tema històric fins aleshores desconegut… M’agrada molt trobar els ascendents o pares literaris, determinar en quina tradició s’insereix, si és de tipus realista, si beu de la literatura universal, si té influència de les sèries televisives… També en fixo en la manera com estan construïts els personatges, la seva profunditat psicològica, si la història està ben trabada, si es fa llegidora… en definitiva, és un conjunt d’elements que aconsegueixen fer sobresortir una obra per damunt de les altres.
2.- Quin paper està jugant, actualment, el periodisme cultural en el món de la literatura?
Crec que juga un paper rellevant perquè contribueix a donar a conèixer les actualitats, els autors, situar-los en context. També té un paper prescriptor que cada vegada comparteix més amb altres agents, com per exemple els llibreters. No hem d’oblidar que cada vegada es publica més i enmig d’aquest allau de novetats, destriar el gra de la palla pot ser molt útil de cara als lectors.
3.- És evident que falten espais en els diaris digitals i de paper per a literatura. Quina creus que ha de ser la manera de ser-hi més presents?
Malauradament, en una societat obnubilada pel futbol i que mostra una consideració tan baixa cap a la cultura en general, és difícil tenir més presència als mitjans i, els que en tenen, és pràcticament a fons perdut. He treballat en diferents diaris i la informació cultural sempre és com l’assignatura “Maria”, fa bonic però no se la creuen realment. Per tenir més espai i presència seria necessària una altra política cultural que apostés realment per la cultura i la situés al centre de les polítiques (i que ho fes de debò, no només per fer bonic en els discursos). Això passa per dotar de més pressupost la conselleria de cultura i vetllar que a la televisió pública, als informatius per exemple, es dediqui tanta atenció a la cultura com als esports. Això és possible, a França, on he viscut durant anys, es fa així. Però clar, a França coneixen el valor de la cultura i saben que cal protegir-la des de les administracions.
4.- Quina creus que és la fórmula que pot funcionar millor a l’hora de promocionar la literatura?
Els mitjans de comunicació, i en concret la televisió, el més popular, haurien de trobar una formula per tenir present la literatura en la seva programació. una formula atractiva però alhora seriosa, sense caure en banalitats.
No m’agraden gens aquests programes que fan de la literatura un producte qualsevol que s’ha de vendre a base d’espots seductors i, sobretot, curtets. TIpus “pastilla”. Crec que als lectors els agraden els programes llargs, amb tertúlies on es puguin desenvolupar bé els temes (penso en Saló de Lectura, per exemple).
No podem negar, però, que la societat està canviant i que cada vegada es llegeix menys per l’adveniment de les xarxes socials i els nous mitjans digitals. Més que demonitzar-los, cal aprofitar-los per fer promoció de la literatura, penso en els booktubers, els influencers de llibres, etc. En definitiva, la promoció s’ha de fer des de diversos fronts, però la principal és la que comença a casa, quan els nens i nenes veuen els seus pares llegir i incorporen la pràctica lectora des de la infància com un hàbit.